|
1ª RUTA GUIADA SANT CELONI - L'HOSPITALET - EL BAGES
 |
|
PER VEURE
TRANSICIÓ DE DIAPOSITIVES FER "CLIC" DAMUNT L'IMATGE I ESPERAR
15 SEG. |
El dia 15 de gener del
2005, coincidint amb l'any del 45 aniversari de la mort del resistent anarquista Francesc Sabaté
Llopart, el CEID MAS CLARÀ va organitzar la seva primera RUTA
GUIADA.
Sortint
de SALT - SANTA EUGÈNIA i GIRONA ens varem dirigir cap a SANT CELONI.
Durant el trajecte varem visualitzar a les pantalles de
l'autocar l'interessant resum de la sèrie ELS MAQUIS A
CATALUNYA rodada a finals dels 80 sota la direcció d'en
Jaume Serra Fontelles i amb guió de Ricard Vargas Galorons, emesa per
TV2.
El guia va enfasitzar en
la coincidència entre moltes imatges de la sèrie i
els llocs físics que més endavant serian visitats, així com també amb l'extraordinària interpretació que de Quico
Sabaté fa Joaquín Gómez
Bujalante i de la seva gran semblança amb el personatge
interpretat.
 |
|
Vegis la semblança
entre Joaquín Gómez Bujalante i Quico Sabaté |
A Sant Celoni, lloc on
fou abatut en Quico Sabaté, varem visitar la
tomba on reposen les seves restes, que era plena a vesar de flors. De fet pocs dies abans, el
dia 5 de gener, la MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS li
va retra un homenatge.
Tot seguit
recorreguerem bona part del camí que va fer en Quico fins arribar - mal ferit i amb
la cama quasi gangrenada a causa d'una de les ferides rebudes
en el Mas Clarà de la Mota - al lloc on les
bales de la guardia civil i el somatent posarien fi a la seva vida.
El camí passa per davant de la
casa que era d'en Josep Vives Bonamusa, el pagés que amb un carro carregat
de naps el va endinsar fins el carrer Sant Roc de Sant Celoni -molt
aprop del reputat restaurant "El RACÓ D'EN FAVES"-.
La casa del Sr. Vives encara conservaba aquell dia el mateix
aspecte que a l'any 1960 malgrat trobar-se en estat
d'obres.
Quan els assistents
arribaren a la cruilla del carrer Major amb el de Santa Tecla -carrer
en el que una placa hi recorda en Quico Sabaté- el guia explicà
acuradament com es varen succeir els fets en aquell fatídic i fred
matí del dia cinc de gener de 1960.
Tot seguit varem
fer un petit recès en un bar de Sant Celoni per enfilar a
continuació la carretera fins L'Hospitalet del Llobregat.
Un cop allà varem
visitar el "barri del centre" que era el d'en Quico Sabaté.
També varem visitar la casa del carrer del Xipreret a on en Quico
havia viscut de petit, l'Ajuntament de l'Hospitalet de
Llobregat, assaltat durant els fets revolucionaris de l'any 33, i
el popular Coro del carrer Baró de Maldà.
Després visitar l'Hospitalet l'autocar
es dirigí, Llobregat amunt, cap el poble del Timbaler del Bruc, a on varem
dinar en el conegut restaurant "CAN LLOPIS "
de Sant Pedor.
Ja haguent dinat, ens
arribarem fins a Castellnou del Bages. Durant el
trajecte varem poder gaudir del privilegi de ser guiats per en
Joan Garriga Rovira, fill de Can Feixina i coneixador
pam a pam de tots aquells indrets, qui es va fer càrrec del micròfon. El regidor de cultura
de l'Ajuntament de Castellnou del Bages i en Marc de Sallent, als quals agraïm la seva
asistència, ens mostraren l'interessant i merescut museu dedicat a Ramon Vila
Capdevila "Caracremada", que te exposades les botes de muntanya que calçaba
en Ramon quan fou abatut per les bales de la
Guàrdia Civil prop de la Creu del Perelló -Balsareny-. També ens mostraren la tomba on
hi reposen les
seves restes.
Conte la llegenda que en
Ramon, que duia unes botes amb les soles mig-partides, sovint
intercanviaba la mitja-sola del taló amb l'altre mitja-sola de la part
anterior del peu per així desorientà a la Guàrdia Civil respecte al
sentit de la seva marxa -les petxes quedarien invertides respecte
al sentit real de la marxa-. Els joves estudiants que ens
acompanyaven analitzaren si això podia ser veritat.
De tornada cap a Girona
i després de fer una aturada prop de Vic, varem poder veure
l'extraordinari llarg-metratge d'en Carles Balagué LA CASITA BLANCA
- LA CIUDAD OCULTA, premi "Ciutad de Barcelona", que és tot un acurat retrat de la Barcelona de le post-guerra: La
visita a Barcelona de l'Eva Duarte de Perón -Don´t cry for me
Argentina-, l'història dels meublés i
la seva relació amb l'església i les vidues de militars, la carrera meteòrica del Sr.
Samaranch, la vaga dels tramvies explicada per l'Hilari Raguer i la
Carmen de Lirio -a quí se li atribuïan afers amorosos amb el Sr. Samaranch i
amb el governador civil Eduardo Baeza Alegria-, el congrés eucarístic
dels Gregorio Modrego i Federico Tedeschini, el poder económic i
les martingales d'en Julio Muñoz Ramonet -en el cielo manda Dios i
en la tierra los Muñoz, es deia dels germans Muñoz-Ramonet -, el misteriós assassinat
de la Carmen Broto -ex amant i mantinguda d'en Julio Muñoz Ramonet- i també el cop de mà que
en Facerias infligí al
meublé Pedralbes, en el que hi perderia la vida el potentat Antonio Masana
Sanjuan quan es trobava al llit amb la seva neboda menor d'edat-"FALLECIÓ
CRISTIANAMENTE" deien les esqueles-. Part de la
banda sonoral és la balada "La Casita Blanca" d'en Joan Manuel Serrat.
N de l'A: El nombre
d'assistens va ser de 51 persones inclòs el guia.
J.Terrades
| 
